El nou ball que es porta aquesta temporada...

Solucions justes lògiques valentes (així, sense comes…)

Més que d'una campanya electoral, Iniciativa per Catalunya sembla que estigui venent electrodomèstics. Ens ofereixen reparacions a baix preu, de baix cost. Però els problemes ens els produeix la màquina que ells ens venen. En lloc de donar solucions, com diuen, el què fan és posar pedaços en errors comesos per ells mateixos.
Un dels cartells que més m'emocionen és el que plantegen que si una hipoteca val mil euros i un mileurista cobra mil euros, com menja un mileurista? La pregunta té la seva gràcia, ho admeto. Però es converteix en ràbia i sorpresa quan dius, "Calla, però si la Conselleria d'Habitatge la porta Iniciativa!· I aleshores, en el mateix cartell, la solució: o abaixem les hipoteques o apugem els sous. I penses, "Mite'ls que llestos, han trobat el desllorigador!" I penses altre cop, "Calla, però si formen part del govern en el qual hi ha també la Consellera de Treball. Que no parlen entre ells, aquests? Que el Conseller d'Habitatge no pot parlar amb la Consellera de Treball?". I de cop i volta, en aquest diàleg tan interessant que estàs mantenint amb tu mateix, et dius, "Ah! És cert! Estem en campanya..." i ja et quedes més tranquil, perquè tots sabem que una campanya és aquella època de l'any (perquè ara les eleccions toquen cada any, no cada quatre com fa anys) en què des de diferents partits sembla que es faci la carta als Reis, més que un programa electoral pensat per donar respostes.
I segueixes al metro, o als Ferrocarrils, o fins i tot a l'autobús, o passejant pel carrer, tant és, i en llegeixes un altre que diu "si seguim fent servir el cotxe ens carreguem el medi ambient; cal més transport públic". I dius, d'acord, cal més transport públic, és cert. I cal que jo, el ciutadà individual, faci un esforç important per deixar el cotxe a casa, i que em conscienciï que cal agafar el tren. I l'agafo. I em passo dues hores en una estació de tren perduda al mig d'una línia fèrria que pateix un manteniment inexistent, perquè les rodalies de Renfe m'ha deixat allà, sense cap explicació i sense cap manera d'evitar que això em costi una morterada de diners (dels que deixo de guanyar cada dia que arribo tard a la feina i els que em costen totes les hores que perdo al vespre a la feina perquè haig de recuperar les hores que Renfe m'ha obligat a patir. El meu cap considera que no és problema d'ell, que la Renfe no inverteixi a Catalunya i que això no li pot fer perdre diners a ell). Per tant, el que cal són unes infrastructures que ens permetin moure arreu del territori sense haver de passar per peatges, per Barcelona, per Madrid... I la solució que des de la Conselleria de Medi Ambient (ostres, també en mans d'Iniciativa, quina casualitat!) ens han ofert perquè puguem agafar el transport públic és una fantàstica limitació de velocitat a l'entorn de l'àrea metropolitana per "salvar el medi ambient". O sigui, a sobre que haig d'agafar el cotxe encara que no vulgui, a sobre, haig de pagar com a via ràpida (peatge!) una carretera que no em deixen ni anar a 100! Per cert, aquesta és una de les mesures més posades en dubte des d'estudis d'altres espais, com el RACC, per posar un exemple. I el transport públic? On és el transport públic aquest que diuen que hem d'utilitzar? On són els diners que cal destinar al transport públic? Ah, d'acord. És veritat. Que la Conselleria d'Obres Públiques i Política Territorial no és seva... Ah. Bé. Però que no formaven part del govern? Que no eren els que cridaven que calia aturar les infrastructes insostenibles? Que no deien que no farien actuacions de cara a la galeria? Que ells eren de debò?
I, com sempre, la pregunta és: És Iniciativa la culpable de tots els mals del Govern? I la resposta és que evidentment que no, que no és l'única responsable. Però sí que és l'únic que té la poca vergonya de dir que s'han de fer coses que, tenint-ne ells la responsabilitat, no només no s'han fet sinó que l'Estat ha envaït totes les competències possibles d'aquell Estatut que ells van fer tan participatiu des de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació amb el famós Bus de l'Estatut, per la part de Participació i aquelles comissions bilaterals que el seu líder va negociar tan bé, per la part de Relacions Institucionals el passat mes de gener. Per cert, algú recorda què en vam treure?

EN MAS PIXA FORA DE TEXT

Aquests últims dies estem assistint a la incontinència (esperem que només sigui verbal, perquè si no podem quedar una mica massa molls…) de l’Artur Mas, tant al Parlament, com a la premsa, com a casa…
Aquest bon home té la virtut de no saber callar. A casa meva ho considerarien un defecte, però dedicant-se a la política, podem considerar-ho una virtut. Cada vegada que obre la boca, un munt de gent té feina: la premsa a publicar, el seu gabinet de comunicació a desmentir, els humoristes a fer-ne conya, els mortals a riure. Això és impagable.
Després de regalar-nos les orelles fa una setmana dient que no pactaran amb ningú que tingui pendent un recurs a l’Estatut (que devem haver d’entendre que és el PP, oi?), fa cinc dies va dir que no pactarà amb ningú que no li garanteixi que a Catalunya governarà CiU. I en fa tres va dir que no, que no ho havia dit pas, que volia dir que cal garantir que a Catalunya governarà la llista més votada. I això, en tots els casos vol dir que ell serà el califa en lloc del califa. I ahir va dir que tampoc, que només vol ser califa si guanya les eleccions a Catalunya (què es pensa, que guanyarà les de Tegucigalpa???) i que, a més a més (mira que és bon minyó) no presentarà una moció de censura.
En Mas, això de fer de candidat quan no li toca, li ha fet perdre l’oremus. Amb el Duran convalescent i, per tant, callat i dèbil, les deixa anar de cavall estant.
En primer lloc. Si vol canviar la llei electoral i que formi govern la llista més votada, doncs endavant, però van tenir 23 anys per fer-ho i per no modificar, no van tocar ni el títol de la llei!
En segon lloc. En una democràcia parlamentària forma govern qui pot formar una majoria ESTABLE al Parlament, que li doni suport i que no li voti en contra fins i tot l’hora.
En tercer lloc. Per què s’autolimita una moció de censura? No només és legal (que ho és) sinó que a més és legítim. Sempre i quan pugui proposar una majoria alternativa, perquè si no, de què li serveix? Si no pacta abans amb algú que es comprometi a votar-lo president, és una absoluta estupidesa presentar una moció de censura (que la llei marca que ha de ser constructiva, per cert…). Però encara més estupidesa és dir que no es farà. Vindria a ser com dir "no, miri, jo no demanaré el descompte a les rebaixes, perquè jo sóc tan guapo que vull pagar el preu sencer". S’ha de ser ruc per no fer servir les eines previstes per poder canviar el govern. Però s’ha de ser mesell per voler canviar-lo des de fora del país, demostrant que sí, que ell pensa que Catalunya, altra cosa potser no, però sotmesa a Espanya sí que està.